Introducció 2011


Tots tenim somnis i de vegades ens hi referim per fer esment de coses irrealitzables, d’utopies. Jo sempre he cregut que tenim somnis perquè ens marquin el camí a seguir, cap on hem d’anar.
Quan al 1997 vaig acabar els manuscrits de fraseologia sobre l’ull i el cap, en els meus inicis en el món de la paremiologia (és molt possible que llavors encara no m’hi referís amb aquest terme), no vaig saber treure’ls al mercat ni donar-los sortida. Les condicions de les editorials que vaig contactar en aquells moments per a un jove que començava eren “tu et pagues l’edició i nosaltres te’l publiquem”. Potser allà va néixer la llavor de la solució a com treure al mercat aquells llibres.
Des d’aquell 1997 ha plogut molt. Vaig aparcar la meva passió paremiològica per atendre els meus fills, entre moltes altres coses, i no va ser fins al 2005 que vaig reprendre’n l’estudi, l’arreplega i la difusió.
La irrupció dels blogs a Internet, la socialització de la xarxa, la facilitat de poder crear continguts i oferir-los d’una manera senzilla, efectiva i visualment prou atractiva, em va animar a fer el pas de difondre tot el material lexicogràfic que havia anat recollint amb paciència de formigueta durant molts anys. I en vaig reprendre l’actualització, la sistematització i l’anàlisi.
Començo a donar-me a conèixer com a paremiòleg amb alguns escrits especialitzats al meu blog personal, Raons que rimen, i amb una pàgina rudimentària sobre paremiologia catalana. És tot just el punt de partida de tot l’entramat de continguts que ofereixo a internet sobre paremiologia, disponible des de l’adreça refranys.com. La biblioteca paremiològica, el refranyer català-castellà, el refranyer temàtic, el diccitionari, els àudios del polsim de refranys (l’espai de refranys a Ràdio Vallromanes), les etimologies paremiològiques, les dites i frases fetes, l’enciclopèdia paremiològica, les conferències... Tots aquests continguts beuen d’una font imprescindible per explicar-los: la base de dades iniciada en dBase III el 1995 per sistematitzar i informatitzar els continguts susceptibles de ser analitzats i catalogats en un fons paremiològic d’ampli espectre. Una base de dades que em permet fer cerques i reordenacions de més de 360.000 fitxes amb informacions concretes de les fonts buidades: més de 200 obres en paper, d’Internet, de fonts orals, de revistes i diaris, d’apunts i treballs d’investigació.
D’aquella font trec recursos en format audiovisual per bastir i vestir tots aquells diversos blogs. I per imaginar els que encara hauran de seguir-los.
Durant aquests darrers anys, he viscut apassionat a la xarxa, fent currículum virtual i donant a conèixer els meus primers treballs especialitzats. Aquest currículum fa que em bategin amb el nom de Parèmies (en un joc de paraules magnífic de Joan Puigmalet entre la meva passió i el meu cognom).
I aquell esclat arriba al seu màxim exponent amb l’estudi sobre els refranys més populars de la llengua catalana: el Top ten de refranys catalans, un estudi rigorós sobre l’ús actual dels refranys, fet a partir de 1.200 enquestes rebudes per internet per parlants del català de tot el domini lingüístic dels Països Catalans.
Un estudi que es pot anar resseguint des dels meus blogs i que de seguida sé que tindrà plasmació en un llibre de paper: tot just la meva primera aventura editorial.
Però les coses no sempre van com les hem imaginat i de vegades hem d’aprendre a improvisar davant de possibles variacions a un guió preestablert.
I les circumstàncies fan que aquell projecte editorial inicial de publicar les dades del Top ten hagi de quedar arraconat momentàniament per altres ofertes editorials tangibles, diverses i molt engrescadores.
I al mig d’aquest escenari, apareix un nou concepte que em costa d’assimilar inicialment (crowdfunding) arribat de la mà de Joan Sala, de Mataró, en societat amb els seus fills. A finals del 2010 em presenta el seu nou projecte, Verkami, una plataforma de micromecenatge feta a imatge d’altres que ja funcionen de fa temps als Estats Units. Ras i curt és un espai on es posen en contacte creadors i possibles mecenes que, a partir de petites aportacions, poden finançar diversos projectes de caire cultural o creatiu a canvi de diverses compensacions en sintonia amb l’aportació feta.
A casa valorem les possibilitats i l’esforç que comporta. Ens engresquem i m’hi poso. I m’imagino que puc presentar l’autopublicació del primer d’aquells manuscrits, el de dites i refranys sobre l’ull: un diccionari amb més de 700 parèmies sobre l’ull, amb equivalents idiomàtics, l’explicació, sinònims, dades sobre ús i moltes altres curiositats. Jo assumeixo la tasca editorial del llibre, maqueto el llibre, encarrego la coberta (gràcies, Jordi Pallí!), demano un pròleg a un bon amic (gràcies, Puigmalet!), embolico el meu germà gran que m’ajudi en les tasques de gestió i distribució dels llibres encarregats pels mecenes (gràcies, Ferran!) i ho plantejo a Verkami.
L’essència de l’èxit del projecte és senzilla: trobar un mínim de 200 persones que vulguin encarregar el llibre abans no sigui fet i distribuït. Aquí hi entra en joc el meu prestigi i la meva capacitat de mobilitzar les persones interessades en aquest tema tan concret de la llengua catalana.
I que ara mateix pugueu tenir entre les vostres mans aquest llibre és la mostra que tot això del micromecenatge ha funcionat i puc dir que aquest és el primer llibre en català finançat a través d’una plataforma de crowdfunding.
Moltes gràcies a tots els qui heu confiat en aquest projecte i l’heu fet possible. Aquest llibre és meu i és vostre. I la millor mostra d’aquesta propietat compartida és que heu pogut decidir la coberta del llibre en una votació entre els tres dissenys inicials.
Ha estat tot plegat un procés col·laboratiu, aprofitant les eines socials que internet ens ofereix ara mateix, en el qual mai m’he sentit sol, i que dóna sentit a la manera com m’agrada fer les coses i com penso que les coses poden arribar a bon port.
Deixo per a una possible segona edició ampliada aquelles peces que s’emmarcarien dins la paremiologia sàvia (citacions, frases cèlebres, proverbis d’autor) (per exemple el regal que em fa arribar l’Adriana Ferran Pardines, la poeta dels petons, “S’encerta, per l’ull de la punteria”.
Encara he de pensar com serà la versió en línia d’aquest diccionari, que per voluntat expressa meva, en desacord amb l’actual mercat de llibre electrònic, no sortirà en versió electrònica.
Però tindrà versió en línia actualitzada en format blog (o el que existeixi en un futur immediat) per als qui vulgueu comptabilitzar una versió amb l’altra. L’edició en paper, única i especial per l’ocasió. Dedicada, numerada i feta amb i per a vosaltres.
Aquest preàmbul em serveix per explicar que hi hagi dues introduccions al llibre: una, la que vaig fer al 1997, quan vaig fer el recull (que la mantinc, perquè aporta molta informació interna de l’obra); l’altra, aquesta, per explicar tot el procés que he seguit jo (i la meva obra) durant aquests gairebé quinze anys. No ha estat tenir tancat al calaix un llibre, sinó que aquests quinze anys han servit per madurar-lo i consolidar-lo en l’obra que ara apareix.

Vallromanes, febrer de 2011