Quan passis per terra de torts (o per la terra dels bornis), tanca (o acluca) un ull

Parèmia: Quan passis per terra de torts (o per la terra dels bornis), tanca (o acluca) un ull - refr.

Castellà: Cuando pases por la tierra de los ojos tuertos, cierra un ojo [ES].

Per Carpesa, tanca els ulls i passa de pressa

Parèmia: Per Carpesa, tanca els ulls i passa de pressa - refr.

Explicació: Dita tòpica.

Nota: Carpesa és un llogarret de la ciutat de València, on es parla apitxat i per tant la rima és perfecta.

Localització: Es diu al País Valencià.

Passar-hi els ulls

Parèmia: Passar-hi els ulls - fr. f. fig.

Castellà:

• Dar un vistazo (o una ojeada) [ES].
• Pasar los ojos (o la vista) por algo [ES].

Sinònims: Veg. Donar-hi una ullada 2.

Passar per ull 4

Parèmia: Passar per ull 4 - fr. f. fig. per ext.

Explicació: Esfondrar.

Passar per ull 3

Parèmia: Passar per ull 3 - fr. f. fig. mar.

Explicació: Enfonsar-se una embarcació.

Castellà:

• Pasar por ojo [ES].
• Irse a pique [ES].

Passar per ull 2

Parèmia: Passar per ull 2 - fr. f. fig.

Explicació: Passar per alt, oblidar-se.

Localització: Es diu a l'Empordà.

Passar per ull 1

Parèmia: Passar per ull 1 - fr. f. fig.

Explicació: Esquitllar-se, passar desapercebut.

Sinònims:  

• Defugir 
• Desentendre's 
• Esquitllar-se 
• Evadir-se 
• Fugir d'estudi 
• Passar de llarg 
• Sortir per la tangent.

Passar per l'ull tort

Parèmia: Passar per l'ull tort - fr. f. fig.

Obri els ulls, que passa un vidu

Parèmia: Obri els ulls, que passa un vidu - refr.

Nota: Sembla una frase divertida, com a resposta al refrany de la vídua, que amb un ull plora i amb l'altre repica.

Fer passar per l'ull d'una agulla

Parèmia: Fer passar per l'ull d'una agulla - fr. f. fig.

Explicació: Fer-li passar moltes dificultats.

Castellà:

• Matar de hambre [ES].
• Pasar por el aro (o por el tubo, o por la piedra) [ES].

Sinònims:  

• Fer passar per un cos d'agulla.
• Passar per l'adreçador (o per les baquetes, o per la pedra).

Nota: El trobem documentat en aquest sentit en el Diccionari de Pere Labèrnia (1865).