Introducció 1997

Algú em comentava que en una prova de nivell de català li havia sortit fraseologia sobre la paraula ull. Amb certa recança, admetia que no sabia gaire expressions amb ull i que les que van sortir no les coneixia i li van semblar difícils.
En un primer moment, em va semblar que potser sí que no n'hi havia gaires, però tot d'una se me'n van començar a acudir. Ho vaig voler constatar i vaig començar a regirar diccionaris i a fer cerques a les bases de dades que tinc sobre parèmies.
Com podreu veure, el resultat ha estat espectacular i només he usat una petita part del material que pot tenir a l'abast qui furgui una mica en el fons paremiològic que posseïm en català.
Espero que aquest petit divertiment serveixi de mostra del que pot donar de si la llengua si en sabem fer l'ús adequat. Em fa basarda pensar en totes aquelles expressions que algú va recollir un bon dia i que s'han perdut sense remei al fons d'una biblioteca. Moltes vegades no cal crear res de nou, sinó recuperar allò que ja existeix, però que resta oblidat. Hi ha molt material aprofitable que ens han llegat els nostres avantpassats. Tant, que molts se sorprendrien del que poden trobar en un llibre antic...
Per obtenir uns bons resultats de la consulta d'aquest material cal tenir en compte que he utilitzat algunes convencions que, al meu entendre, poden simplificar la cerca dels termes corresponents.
- L'estructura de cada entrada és la següent:

 terme − cat. gram.
      Definició.
      Sinònims.
      Equivalent castellà.
      Notes.

  - De tots els termes sinònims, n'he pres un com a principal, a l'entrada del qual he inclòs la definició, l'equivalent o equivalents castellans i tots els sinònims. A la resta de sinònims, només hi he afegit alguna explicació en el cas que sigui concreta d'aquell terme i, a sinònim, sols he inclòs el terme preferent, precedit de l'abreviatura Veg.
  - Com que es tracta d'un treball de camp només sobre termes referits a ull, es pot donar el cas que algun dels termes d'aquest recull sigui sinònim no preferent d'un altre terme que no té cabuda en aquest vocabulari. En aquest cas, prenc a tots els efectes el terme referit a ull com a principal, i hi incloc les explicacions i els equivalents.
  - Penso que tots els camps són prou entenedors del tipus d'informació que contenen. La meva intenció és que l'erudició no es baralli amb el sentit eminentment popular i que el contingut del treball sigui accessible al major nombre possible de persones.
Potser només caldria concretar que la localització de la dita inclou tant informació dialectal d'on es diu aquella parèmia com informació del recull més antic on s'ha trobat documentada. I, finalment, al camp de Nota he inclòs la resta d'informació esparsa que hi he volgut fer constar.
  - Hi ha moltes formes d'un mateix terme que no es poden prendre rigorosament com a sinònimes, sinó únicament com a variants. Les més usuals són les variants dialectals, però també n'hi ha que són el resultat dels mecanismes que té cada llengua d'expressar un terme de diferents maneres. Aquest és el cas dels demostratius (Davant dels meus, (teus, seus, etc.) ullsDavant dels ulls d'algú), de l'ús de l'article definit o indefinit (Cloure un ullCloure l'ull), del fet d'expressar un complement de lloc pel pronom ‘hi’ (Deixar-hi els ullsDeixar els ulls en una cosa), del fet d'expressar un datiu pel pronom ‘li’ (Picar-li l'ulletPicar l'ullet a algú). Finalment he optat, per qüestions d'economia i de claredat, per incloure les formes amb el pronom feble sufixat al verb. D'aquesta manera també quedava més clara l'obligatorietat d'expressar aquest complement.
 - Molt sovint també es prenen com a sinònimes dues formes, una en singular i l'altra en plural, encara que no sempre ho siguin. Fins i tot afegiria que molts cops la forma correcta només n'és una, i l'altra és mal construïda (normalment per interferència d'una altra llengua).
 - Podem expressar una mateixa acció amb diversos verbs sinònims, com ara Dur i Portar (Dur o Portar quatre ulls). En molts casos, ni tan sols ho he anotat com a variants d'una mateixa forma. Només ho he mantingut quan ja ho entrava el diccionari consultat o quan l'ús de la parèmia és realment viu en les dues variants.
  - Un altra casuística molt habitual i general és que una frase feta construïda amb el verb tenir es correspongui amb una locució adverbial introduïda per la preposició amb (Tenir una bena als ullsAmb la bena als ulls; Tenir pena als ullsAmb la pena als ulls; etc.).
  - Fins l'últim moment he estat dubtant de com incloure totes les locucions (generalment comparatives) que fan referència als diferents tipus d'ulls. Normalment es formen amb el verb Tenir. Però llavors se'm presentava el dubte de si havien de dur article o no i si aquest havia de ser l'indefinit o el definit (Tenir ulls de puça, Tenir uns ulls de puça o Tenir els ulls de puça). Com que no tots s'adeien a la mateixa fórmula, he optat finalment per introduir-los com a locucions nominals, entenent que és un recurs de la llengua construir les frases fetes amb Tenir a partir d'aquestes locucions nominals.
  - Els refranys són més difícils de classificar. Pel caràcter divulgatiu del recull he optat per intercalar-los allà on els tocava per l'ordenació alfabètica seqüencial i, de les diferents variants, prendre'n una com a entrada i la resta entrar-les en el camp de sinònim.
 Quan del refrany tenia informació dialectal molt concreta l'he anotada al camp Nota. Per tant, el fet que en un refrany no faci esment de les varietats dialectals que la recullen tant pot voler dir que és una informació de la qual no disposo, com que el refrany és d'abast general.
 - També és important, en els refranys, mantenir-ne la grafia original amb què ens han arribat, perquè això ens permet saber o establir una hipòtesi de la procedència del refrany, tant geogràfica, a través dels trets dialectals, com històrica, a través dels trets d'evolució de la llengua.
  - Sempre que he pogut he intentat agrupar els refranys segons la temàtica que tracten. Així, de seguida observareu que hi ha grups força recurrents, com ara refranys meteorològics, tòpics, gastronòmics, agrícoles, sobre creences i supersticions, etc. Espero que això faciliti molts cops la bona comprensió del sentit del refrany.
  - També he incorporat tota la colla de refranys misògins o poc respectuosos amb les dones que recull la tradició. Evidentment, el seu contingut ha quedat totalment obsolet, però no volia caure en l'error de fer una mutilació  de les entrades d'aquest recull a partir de criteris ètics o d'autocensura. Tampoc ho he fet en el cas dels refranys escatològics, que sovint la tradició escrita no ha recollit per considerar-los de mal gust.
Deixant de banda les hores invertides en l'elaboració d'aquest vocabulari, no m'hagués estat possible fer-lo sense l'ajuda de la informàtica, que ens ha obert un camp molt ampli de treball amb la sistematització de lèxics. Les cerques i indexacions informàtiques són eines utilíssimes que ens permeten arribar a uns nivells de síntesi que no té el paper ni les fitxes. Si està ben entrat, res escapa a l'ull informàtic.
Tot aquest recull ha estat generat a partir d'una base de dades, cosa que permet canviar-ne la fesomia tant com es vulgui i acompanyar-ho de tants índex analítics com vulguem.
Pels objectius que em vaig marcar amb el treball, és un vocabulari català-castellà, sense l'invers. Però l'invers el trobareu en l’índex final, amb la localització numèrica de la parèmia segons la presentació català-castellà.
Així, doncs, i sense més preàmbuls, entrem ja en matèria i em donaré per satisfet si d'entre les vora de 500* entrades que conté aquest recull en trobeu alguna que us frapi o que desconeixíeu i us ha agradat.
Us puc assegurar que la meva sorpresa ha estat molt gran de veure tot el que es pot dir sobre l'ull i de quantes maneres tan boniques es pot arribar a dir.

Vilanova del Vallès, 15 d'abril de 1997













* Amb l’actualització d’informacions que he fet per aquesta edició del 2011, finalment les entrades han estat més de 700.